Sequera : A Catalunya, agricultors "hauran de canviar de cultius", quatre comarques en situació excepcional per culpa de la manca d'aigua

La sequera s'intensifica a Catalunya. Les reserves hídriques superen ja el límit crític a sota dels 30%. Barcelona també està patint de la secada més important des del principi del segle XX.

Enguany, ha faltat neu. El sòl és sec a causa de la falta de pluja. Les dessalinitzadores del Prat i de Tordera funcionen sense parar per garantir la disponibilitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat de Catalunya ja va invertir més de 13 millions d'euros al 2022 per multiplicar per dos la capacitat d'utilització de les aigues grises reciclades. Objectiu : arribar als 100 hm³/any. Però el constat és sense equívoc, no hi ha aigua.

Situació d’excepcionalitat a quatre comarques de Catalunya

Davant d'aquesta situació, l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decidir activar des del 1 de març la fase de "sequera excepcional" aprovant un dispositiu especial de restriccions d'aigua. Quatre comarques són directament impactades o sigui uns sis millions de persones de 224 municipis ( de color taronja al mapa) dependents del sistema Ter Llobregat i l’aqüífer del Fluvià Muga.

Al Baix Empordà aquesta situació afecta els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Palamós, Mont-ras, Palafrugell, Begur, Regencós, Torrent i Pals. Al baix Empordà, ha arribat la temporada de sembrar. Però, per ara és impossible. En causa, l'excepcionalitat de la sequera. Una situacio sense precedent que provoca la inquietud entre els professionals de l'agricultura.

Un cop dur per l'agricultura

Tenim tota la capa de sobre seca. Si no plou no podrem plantar res.

Carles Cruset, Pagès a Pals

Fins ara, en Carles Cruset conreava unes 200 hectàrees de blat dindi a Pals, entre Cadaquès i Platja d'Aro a la Costa Brava. Aquest cultiu però és consumidor de molta aigua. Massa aigua.

Ens estem plantejant com a alternativa, de poder cultivar el girasol. Es un cultiu que demana menys aigua però la rendibilitat és molt baixa.

Carles Cruset, Pagès a Pals

Passant al cultiu del girasol, aquest pagès podria veure els seus ingressos disminuïr d'un 70%, i encara si té l'autorització de regar ja que de moment els recs són secs i no se sap la quantitat d'aigua que se podrà repartir.

No hi haurà aigua per tots els cultius. La gent haurà de descartar uns cultius, haurà d'abandonar unes finques perquè no tindràn dret a regar. Caldrà repartir com poguem. No ho tenim fàcil.

Josep Maria Parals, Comunitat de regants de Pals

A Pals, la tradició de l'arrós en perill

Tradició secular, la cultura de l'arrós de Pals remunta al segle 15. L'arrós es va introduïr gràcies als àrabs en la comarca de València, desprès es va aclimatar a la Vall del Ter. Desprès d'una llarga interrupció per raons sanitàries (les salines provocaven a l'època moltes malaltíes), la cultura de l'arrós de Pals es va reintroduir a principi del segle XX. Una cultura avui en perill. Actualment, 714 hectàrees d'arrós es cultiven sota apel.lació "arrós de Pals", a la Vall del Ter. Amb un rendiment mitjà d'unes sis tonelades l'hectàrea, els camps d'arrós estàn negats a la primavera, tot just una mica abans de trasplantar.

Les restriccions no permetran preservar la totalitat dels cultius. Segons Josep Pericay, President de l'agrupació de defensa de l'arrós de Pals, "nomès 50% de la superfíe de cultiu es podrà regar". Si ens trobem davant d'una catàstrofa ecològica, és també una catàstrofa econòmica que es perfila per molts agricultors ja que alguns no tindran cap opció. Aquesta terra d'aiguamolls, com ho significa el seu nom llatí "Palus", és força salada. Rès no s'hi pot cultivar, excepte l'arrós.

L'arrós és el nostre modus vivendi. El meu revesavi ja en feia. L'arrós està lligat al nostre territori. El que ens passa és inèdit. Una restricció total, com sembla ser que serà no ho podiem imaginar mai. Es molt preocupant.

Albert Grassot, cultivador d'arrós a Pals

La tecnologia al servei de l'economia d'aigua 

Si el cultiu de l'arrós és amenaçat, d'altres podrien resistir millor. En la comarca de Girona, per exemple, camps de pomers són equipats d'un sistema intel.ligent concebut per l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Verges.

Es mesura la quantitat d'aigua al sòl i també mesurem el contingut d'aigua de rec amb rec per goteig. El sistema recull desprès les dades i envia les informacions tres vegades al dia al núvol (al Cloud).

Francesc Camps, Investigador a l'IRTA

La regada és veu així ajustada en funció del temps, cos que permet economitzar 20% d'aigua.

La solució, moltes vegades en agricultura de regadiu i més aquí en les conques internes que estem en sequera, és la modernització dels regadius. Hi ha un gran percentatge de regadius que per van per recs de superfície. Són recs pocs eficients, tant en el transport de l'aigua com en la distribució a nivell de parcel.les.

Francesc Camps, Investigador IRTA

Regada per goteig o per aspersió, renovació dels recs i de les xarxes d'aigua potable, reciclatge de les aigües grises ... Solucions existeixen, altres vindran i es generalitzaran per millorar la gestió de l'aigua en el futur.